Les gorgònies són organismes que conformen autèntics boscos submarins: zones de refugi, cria i reproducció per a moltes altres espècies. Actualment les gorgònies del Mediterrani pateixen l’impacte diari d’arts de pesca artesanals, com les xarxes de tresmall. I com en qualsevol bosc, si no es conserva allò que li dona forma, desapareix tota la vida existent al seu interior. El projecte ResCap, en el qual treballen conjuntament l’ICM - CSIC, la Fundació Biodiversidad i les confraries del Port de la Selva i Cadaqués, té com a objectiu protegir i recuperar totes les gorgònies de profunditat del Parc Natural del Cap de Creus.

Les gorgònies són organismes marins que, malgrat la seva aparença, no són ni plantes ni algues: són animals. No tenen moviment, viuen a profunditats superiors als cent metres, creixen molt lentament i triguen molts anys a regenerar-se. Són vulnerables, però duen una gran biodiversitat associada al seu creixement. “Les gorgònies són una espècie estructural de l’ecosistema mediterrani, afavoreixen el creixement i la supervivència de nombres espècies”, explica Marina Biel, una de les biòlogues del CSIC que participa en el projecte.

Biòlegs, pescadors i agents del Parc Natural del Cap de Creus treballen conjuntament per rescatar totes les gorgònies atrapades accidentalment a les xarxes. Un cop recuperades, traslladen les gorgònies als aquaris experimentals del laboratori per estudiar-les i tractar-les abans de tornar-les a alliberar. Quan estan llestes per tornar al medi marí, fixen les gorgònies a una base de pedra perquè el seu pes produeixi l’anomenat “efecte bàdminton” en el moment de l’alliberament. “L’efecte bàdminton assegura que la gorgònia caurà de peu al fons i, per tant, es podrà alimentar i sobreviure correctament”, afirma Marina Biel. 

Els projectes Pleamar posen de manifest la importància que té la col·laboració entre biòlegs i pescadors per restaurar els fons marins i preservar una espècie vital dins de l’ecosistema mediterrani: les gorgònies. “Ambdues parts tenim el mateix propòsit: protegir el fons marí i la seva biodiversitat”, assenyalen Janire Salazar i Marina Biel, biòlogues de l’ICM - CSIC. Salvador Manera, pescador de la confraria del Port de la Selva i impulsor d’altres projectes sostenibles vinculats amb el Mediterrani, destaca el valor de futur que tenen aquestes sinergies: “Ajuden a crear consciència i entendre que hem de pescar d’una manera sostenible per continuar fent la nostra feina”. 

En el primer any del projecte (2018) es van alliberar més de 400 gorgònies amb una supervivència superior al 90%. Uns resultats que tots els implicats esperen igualar o superar el 2019, i que ajuden al creixement de la repercussió d’aquesta mena d’iniciatives. “Cada cop hi ha més persones interessades en projectes de conservació marina”, reivindiquen la Janire i la Marina, que insisteixen en el significat que hi ha rere aquestes accions: “El que fas avui tindrà la seva recompensa demà, es tracta de retornar al mar una part de tot el que ens dona cada dia”.

Descobreix altres projectes de la nostra guia, com la creació d’un xiringuito sostenible a Eivissa, la instal·lació d’una paperera flotant a Mallorca o la neteja del fons marí a la platja de Tamariu.