Una guia per a estimar i preservar la natura i cultura úniques del Mediterrani.
flecha 1Created with Sketch.Tornar

Salvant tota una espècie

Calp, Alacant

RESPONSABILITAT COMUNA

“Som a temps de salvar les nacres, però per aconseguir-ho la ciutadania ha de conèixer aquesta espècie i prendre consciència”

José Tena, Director de l’IMEDMAR-UCV

Des de mitjan 2016, la nacra (Pinna nobilis) pateix l’atac d’un paràsit letal que, en menys de tres anys, ha posat en perill d’extinció tota l’espècie. L’Institut d’Investigació en Medi Ambient i Ciència Marina (IMEDMAR) lidera el projecte en tot l’àmbit nacional per a la salvació i la recuperació de les nacres. Una feina centrada a preservar i reproduir els 215 exemplars rescatats a finals del 2017 a Portlligat, per evitar que aquesta espècie endèmica del Mediterrani desaparegui del nostre mar.

UNA ESPÈCIE ÚNICA

La nacra (Pinna nobilis) és el mol·lusc bivalve més gran del Mediterrani i el segon del món, supera el metre de longitud i pot arribar a viure més de 40 anys. Es tracta d’una espècie estructurant que afavoreix el desenvolupament dels ecosistemes propis, com ara les praderies de Posidonia oceanica, i que, en ser un organisme filtrador, neteja moltíssim les aigües.

EN SITUACIÓ CRÍTICA

Hi ha un nombre incert de nacres al Mediterrani, però s’ha detectat que la taxa de mortalitat és de gairebé el 100% dels exemplars en la zona de control científic. Des de finals del 2016 se’n va començar a detectar una mortaldat massiva a Andalusia, Múrcia, les Balears, la Comunitat Valenciana i, a poc a poc, també en aigües de Catalunya. El causant és un protozou molt agressiu, l’Haplosporidium pinnae, que infecta principalment les glàndules digestives de les nacres i provoca que morin per inanició.

CURES INTENSIVES

La situació obliga els científics de l’IMEDMAR a treballar contra rellotge per aconseguir esbrinar quines són les millors condicions de creixement, desenvolupament i reproducció de la Pinna nobilis. En aquesta investigació, la nacra de roca (Pinna rudis) hi té un paper fonamental, ja que, en ser resistent al paràsit, permet als científics dur a terme diferents proves d’alimentació, salinitat i altres condicions de l’aigua tant al laboratori com en mar obert.

PEL FUTUR DEL NOSTRE MAR

Si veiem una nacra al medi natural, viva o morta, ho hem de notificar immediatament a l’IMEDMAR o als responsables del projecte Observadors del Mar perquè procedeixin a salvar-la o bé puguin estudiar l’exemplar. I és que la col·laboració ciutadana i l’educació ambiental són dos pilars fonamentals per a la recuperació i salvació de qualsevol espècie. José Tena ho té clar: “hem de donar a conèixer la nacra, perquè només així aprendrem a respectar-la i ajudar-la perquè continuï amb nosaltres molts anys més”.

Coneix el projecte en primera persona

Pot ser que també t'agradi