La primavera del 2014, Raúl Álvarez encara no havia obert el seu centre de busseig a la Costa Brava. Es va desplaçar fins a Tossa de Mar per fer-hi una immersió amb la idea de tirar fotografies subaquàtiques en una zona rocosa de l’illa de Sa Bauma, un indret molt conegut pels bussejadors de la zona per la gran xarxa de pesca que reposava sobre el fons marí. Després de fer algunes fotos, en Raúl va poder capturar l’instant en què un peix, encara amb vida, es bellugava a l’interior de la xarxa. “La foto era molt maca”, recorda en Raúl.

Tanmateix, en tornar-la a mirar es va adonar que aquella fotografia tan bella en realitat estava emmarcada en un entorn tètric: un cementiri. Aquell moment va ser decisiu perquè Raúl Álvarez decidís liderar el projecte Ghost Diving Costa Brava, que avui fa 5 anys que lluita contra les xarxes fantasma al Mediterrani. Des d’aquella primavera, en Raúl es fa la mateixa pregunta un cop i un altre: “si estic veient la xarxa, per què no la trec jo mateix?”

Tortugues, dofins, balenes i tota mena d’animals que es mouen per la superfície del Mediterrani poden ser atrapats per xarxes fantasma i quedar exposats als depredadors, que, quan se’ls mengen, també solen quedar-hi atrapats. “És un cicle de mort continu”, adverteix Raúl Álvarez, que també destaca la capacitat de continuar matant que tenen aquestes xarxes un cop que descansen sobre el fons marí. “Es continuen degradant fins a convertir-se en microplàstics que s’integren en la cadena tròfica i que, tard o d’hora, arriben al nostre menjar”.

El principal culpable del problema de les xarxes fantasma és el fil de niló de què estan fetes. Un material que també resulta molt nociu per al medi ambient, ja que té una degradació lenta i acaba convertint-se en microplàstics. “Hauríem d’utilitzar un material innovador, econòmic i amb una taxa de degradació molt més ràpida que els més de 500 anys que té el fil de niló”.

“Cada cop hi ha més pescadors interessats a col·laborar amb el projecte”, assenyala en Raúl, que insisteix en la importància que té la seva col·laboració perquè Ghost Diving Costa Brava pugui continuar treballant en l’extracció de xarxes fantasma: “Són els pescadors els qui ens informen dels punts on han perdut xarxes. Per a nosaltres seria molt difícil localitzar les xarxes sense el seu ajut”. Per això, des de Ghost Diving Costa Brava, el focus el posem a trobar solucions i no a cercar culpables: “No es pot assenyalar els pescadors, perquè una xarxa perduda són diners perduts per a ells també. L’únic culpable que hi ha és el material de la xarxa”.

El respecte i l’estimació pel medi marí són dos valors fonamentals del busseig responsable que promou Ghost Diving Costa Brava. “L’objectiu és evitar convertir-nos en turistes subaquàtics”, afirma Raúl Álvarez. El projecte duu a terme diverses immersions a l’any en les quals cada bus recupera entre 150 i 200 kg de xarxes. La col·laboració ciutadana en cada extracció creix cada cop més i resulta essencial per al projecte. Una mostra de la gran conscienciació social que hi ha, afirma esperançat Raúl Álvarez: “Hi ha motius per ser optimistes, perquè cada cop ens costa menys explicar aquesta problemàtica. Si les persones coneixen el dany que produeixen les xarxes fantasma, voldran combatre’l de totes les maneres possibles”.