El blau mediterrani va fascinar Ricardo Sagarminaga des del primer dia. De família marinera, aquest ecologista basc-holandès va ser el fundador d’un dels centres d’investigació i educació marina més importants del nostre mar: Alnitak, actualment unit a la Fundació Save The Med. Amb base a l’illa de Mallorca, Sagarminaga fa més de 30 anys que treballa en estratègies d’innovació mediambiental basades en la participació ciutadana. El Toftevaag és la seva nau almirall, un antic pesquer noruec del 1910 restaurat com a vaixell d’investigació. És una espècie d’oficina a l’aire lliure que ha esdevingut el punt de trobada de científics, professors i voluntaris, i el símbol de la identitat i la visió del projecte. D’aquesta manera, Sagarminaga ha aconseguit unir les seves dues grans passions: els velers clàssics i la conservació de la biodiversitat marina.

El programa d’investigació de Save The Med se centra en l’estudi dels factors que amenacen la supervivència d’espècies paraigua, comunes en tots els oceans: tortugues marines, taurons, balenes, dofins i tonyines. Un model basat en el treball científic, l’obtenció de dades d’alta qualitat per mitjà de la utilització de noves tecnologies i el diàleg amb totes les parts implicades en l’ecosistema. “Resulta sorprenent fins on es pot arribar amb una base científica i el diàleg com a bandera per trobar solucions que beneficien l’ecosistema complet”, assenyala Sagarminaga. L’objectiu final és trobar solucions transfrontereres que puguin ser aplicades, per resoldre problemàtiques similars, en altres mars i oceans del món.

El Mediterrani és un mar que, per les seves dimensions i la seva riquesa biològica, permet obtenir resultats científics representatius en molt poc temps. Allò que al Mediterrani costa deu dies de feina, a l’oceà es multiplica per cent. Per això, tot i que la problemàtica de mars i oceans té les seves particularitats en cada cas, el nostre mar serveix com a exemple per trobar solucions comunes. Així ho entén Sagarminaga: “És com tenir un oceà sota la lupa del microscopi, per això el fem servir com a laboratori per desenvolupar mesures que després es poden adaptar en diferents parts del planeta”.

Els grans plàstics no triguen 500 anys a desaparèixer, sinó que es converteixen en microplàstics i passen a formar part de tota la cadena alimentària de l’ecosistema marí. La gran majoria de les espècies del Mediterrani resulten afectades per aquesta i altres problemàtiques, com les xarxes fantasma, les col·lisions accidentals o el canvi climàtic. La situació és preocupant i requereix una actuació immediata, tal com explica Sagarminaga: “Per contrarestar aquestes amenaces no calen més dades, cal actuar ja, perquè tal com estem no podem continuar”.

Augmentar el nombre d’àrees marines protegides, evitar les col·lisions de grans vaixells amb balenes o reduir notablement el nombre de captures accidentals de tortugues marines en arts de pesca són algunes de les fites aconseguides gràcies al treball de Save The Med. Uns resultats que no haurien estat possibles sense el pilar fonamental del projecte: la col·laboració ciutadana. I és que la millor manera de cuidar el Mediterrani és fer-ho entre tots. Ho té clar Ricardo Sagarminaga: “Els voluntaris són els nostres assistents de camp, patrocinadors econòmics i generadors de l’energia necessària per renovar les ganes de l’equip i continuar treballant”.